Analisí Hadyn Quartet de Corda Emperador 2n i 3e moviment.

Hadyn Quartet de Corda Emperador 2n i 3e moviment.
El quartet de Corda Emperador de Joseph Haydn (1732 – 1809), és una obra composada el gener de 1797, pertany al Classicisme, període que avarca del 1750 al 1820 aproximadament. En quan a gèneres podem veure que l’obra és culta, ja que està destinada a un públic aristòcrata i amb coneixements musicals. Profana, al estar al marge de qualsevoltipus de religió. Instrumental, ja que es un quartet de corda i no hi ha intervencions vocals. Pura; es música per plaer.
Pel que fa als trets rítmics, podem apreciar que el 2n moviment de la obra té un compàs quaternari perquè el temps fort recau cada quatre pulsacions i simple perquè cada pulsació es pot subdividir en dos figures iguals. La melodia comença de forma anacrúsica ja que s’inicia totjust abans de l'ictus inicial, el seu final es masculí perquè l’ultima nota de la melodia recau a l’últim temps fort. No obstant, podem veure en aquest moviment que cada vegada que es fa una variació de la melodia, el inici varia entre anacrusi o acèfal. Té un tempo Adagio, o sigui, lent.
El tercer moviment, té durant tota la peça un compàs quaternari simple. Inicia de forma tètica, tot just alictus inicial, i el seu final es femení, segueix després de l'ictus final. El seu tempo es andante-moderato, no massa lent però sense arribar a ser ràpid.
En els trets melòdics del 2n moviment, podem escoltar un àmbit mitja i predominen els graus conjunts. La línia melòdica és ondulada i sempre hi ha un instrument dirigint la melodia principal. L’escala és de Do Major. La peça és poc ornamentadaen la melodia, perquè és fan unes dos notes per pulsació. En els trets melòdics del 3r moviment, la melodia té un àmbit mitja-ampli i també predominen els graus conjunts, l’escala que s’utlitza és la de Do Major. Hi ha poca ornamentació i l’articula juga amb lligaduras i picats.
En el 2n moviment, en quan a textura podem observar una melodia acompanyada. El so és contrapuntístic amb un Duo enla primera variació i més contrapunt en la segona. El tema passa d’un instrument a l’altre en cada variació. En la textura del 3r moviment, la manera de simultaniejar el so és horitzontal. Amb una melodia clarament polifònica, polifonia imitativa. Els instruments es tornen la melodia acompanyada.
Parlant del trets tímbrics, l’agrupació d’aquesta obra, és un quartet de corda (com diu el nom),compost per dos violins, una viola i un violoncel, per tant apareixen els tres registres en els dos moviments analitzats. El fet de que l’escala utilitzada sigui major ajuda a que el caràcter sigui més alegre i també és bastant tranquil.
En quan a forma i dinàmiques del 2n moviment, primer fa la part A amb una dinàmica mezzopiano, al minut 1:03 fa un creixendo i després va a la part B que és mésornamentada i va pujant la dinàmica a poc a poc fins a mezzoforte, al minut 2:36 apareix la part C que comença a mezzopiano i va pujant fins a mezzoforte, al minut 3:45 fa un diminuendo i torna a mezzopiano, la part A’ torna a apareix al minut 5:20 i la dinàmica va pujant a mezzoforte fins el final que fa un diminuendo i acaba. En el 3r moviment, els primers segons hi ha una introducció on va creixentla dinàmica fins a mezzoforte i comença la part A on les dinàmiques oscil·len entre mezzopiano i forte, al minut 1:55 apareix la part B que comença piano puja lleugerament a mezzopiano, al minut 3:08 apareix un pont que va pujant d’intensitat fins tornar a la part A’ amb dinàmica mezzoforte on les dinàmiques tornen oscil·len entre mezzopiano i forte, fins el final que acaba amb una dinàmicamezzoforte.
Contextualitzem aquesta peça durant el classicisme. El classicisme va ser el període de transició entre l'Edat Moderna i l'edat Contemporània una època on es va retornar en els models de l'antiguitat clàssica. El Classicisme avarca del 1750 al 1820 aproximadament. Socialment neixen els nous ideals de la il·lustració caracteritzats per la cerca del benestar, la igualtat d'oportunitats per...